Miquel Costa i Llobera nasqué a Pollença (Illa de Mallorca) el 10 de març de 1854, fill d’una família propietària, entre d’altres heretats, de tota la península de Formentor. 

Estudia Batxillerat a Palma, i després Lleis a Barcelona i Madrid, sens concloure tals estudis, car no sentia vocació per a ells. Però en dites ciutats contactà amb personatges i cercles literaris, doncs ja eren conegudes les seves creacions primerenques. Amb alguna d’aquelles figures mantendria durable amistat. 

Novament a Pollença, fracassat i defallit, anà madurant una vocació religiosa, afavorida pel propi ambient familiari la direcció de pietosos sacerdots. Als 31 anys (1885) parteix cap a Roma, on es llicencia en Teologia per la Universitat Gregorianal i on canta Missa el 23 de setembre de 1888. En dos cursos més assolia el Doctorat. 

Tornat a la seva Vila nadiua, s’entrega amb tot fervor al sacerdoci. Restaura algún temple del seu poble; i predica, ministeri constant al llarga de la seva vida. A la vegada continua conreant les Musses. L’any 1902 obté el títol de “Mestre en Gai saber”, una vegada premiats en els Jocs Florals catalans (1899 i 1902) els seus poemes “L’antic profeta vivent”, “Creixença. Impressió de Barcelona” i “La Deixa del Geni Grec”. 

A 1909 es nomenat Canonge de la Seu de Mallorca. Deixada molt de banda la labor literària , intensifica la vida d’oració i meditació, segons revela el seu “Diari Íntim” que, començat a Roma el 1 de novembre de 1887, el proseguí fins al seu traspàs. Moria repentinament el setze d’octubre de 1922, als 68 anys, a l’esglesia de Les Tereses, de Ciutat, predicant les glòries de la Santa d’Avila, en el precís moment en que narrava un del éxtasis de la Mística Reformadora. 

El sepeli del poete constituí un acte de multitudinari dol popular. Actualment les despulles han estat traslladades del Cementir de Pollença a la Església Parroquial.