Fundación Rotger Villalonga

Obra

Costa i Llobera ens deixà set reculls de poesies en catalá i un llibret de versos castellans. L’obre en prosa abarca, sermons, discursos, articles i varies col.leccions de cartes a diversos destinataris. Tant pel Diari personal com per aquests Epistolaris, que fomenten els ja nombrosos estudis sobre la seva persona i obra, Costa i Llobera ha esdevingut la figura més ben coneguda la Història de Mallorca.

Destaquen les seves poesies juvenils, de gran empenta i originalitat, i entre elles “EL PI DE FORMENTOR”, que fa de l’arbre lluitador contra la tempesta el símbol, tant del geni, que guaita a l’infinit, com de l’ànima forta que ha d’arrelar dins les altures de Déu. Com a “oda” (o cant) és una de les millors que s’hagin escrit mai. Ha estat traduit a molts d’idiomes, i es objecte d’interpretacions plástiques i musicals. També hem de citar “L’Arpa” bella al.legoria de la Renaixença de la Llengua Catalana al segle passat.

Costa i Llobera exalça el paisatge, com a obra o poema del Creador; la poesia com a verge celestial; els sentiments més purs del cor i els valors positius de la Tradició: en peces líriques, poemes èpico-històrics i en himnes religiosos o de peregrinatge.

Enamorat del mon greco-llatí i format en aquestes cultures, rendeix tribut a Gracia, suposant –en la sublim fantasia “La Deixa del Geni Grec”- que el poeta Homer (o Melesigeni) arribá a Mallorca i ens deixa la seva lira per fecundar la nostra inspiració, simbolitzada per la sacerdotesa prehistòrica Nuredduna. I rendeix tribut als romans, fundadors de Pol.lèntia (nom del qual n’és hereva la actual vila de Pollença), escrivint poemes segons els ritmes i estrofes del mestre llatí Horaci: Son les famoses Horacianes, un dels bons llibres de la poesia catalana.

SINTESI

Costa i Llobera fou persona d’ampla cultura: Així nodria i potenciava les dots intuïtives de poeta. Aquest bagatge intel.lectual no l’ofegue: en Costa és sempre sencill y sà, lluminos i musical, ple de força plástique i descriptiva, i en gran domini del llenguatge.

Tenim, dons en la figura de Miquel Costa i Llobera, la unió d’un gran poeta i d’un gran cristiá, el coneixament del qual resulta altament agradable i formatiu.

Actualment la seva obra completa, publicada el 1947, és, per iniciativa de la Fundació Rotger Villagonga, objecte d’una Edició Crítica que constarà de 10 toms (dels quals en el 2007 ja n’han aparegut tres: “Poesies -1885”, “Liricas”, obra castellana, i “De l’agre de la terra”).

Paral.lelament, com a home i com a sacerdot fou, entre entusiasmes i desànims, exemple de bondat I virtut, en tal grau que l’Església està examinant minuciosament la seve vida i actes, en cami de proposar-lo com a model de cristianisme.